Durant una emergència per incendi forestal a Espanya intervenen les denominades unitats d’intervenció, les quals estan formades per personal especialitzat en incendis forestals vinculat a institucions o organitzacions i que desenvolupa les seves tasques de manera coordinada, tal com expliquem al nostre article sobre com es gestiona una emergència per incendi forestal.
Ara ens hem volgut centrar a identificar les diferents unitats d’intervenció que hi ha a Espanya i aportar informació bàsica sobre cadascuna. En aquest sentit, ens ha estat de gran utilitat partir de la informació que el Professor Domingo Molina (Universitat de Lleida) aporta a l’article (Molina et al., 2022) i de la tipificació que fa de les unitats, la qual, hem inclòs a la nostra proposta. No ha estat fàcil la tasca de recollir totes les unitats i les seves característiques atesa la gran diversitat, manca d’informació agregada i homogeneïtzació. Hem necessitat moltes fonts d’informació i, tot i així, encara ens falta demanar informació sobre algunes unitats i territoris. Però volem compartir allò que fins ara hem treballat i sol·licitar col·laboració per continuar construint i enriquint aquest coneixement de manera col·lectiva.
A continuació, explicarem la història de la creació de les unitats dintervenció en incendis forestals, així com diferents maneres en què es poden classificar. Finalment, us mostrem un mapa interactiu de les diferents unitats que hi ha de l’estat i de les comunitats autònomes.
Història de la Unitats d’Intervenció a Espanya
Inicialment, als anys cinquanta, les competències per fer front als incendis forestals depenien directament del govern espanyol. Però aquesta situació va canviar als anys 60, quan aquestes competències van passar a mans de l’Institut de Conservació de la Naturalesa (ICONA) creat en aquesta mateixa dècada i destinat a la defensa dels ecosistemes forestals, abastant problemàtiques com a plagues, gestió de l’aigua i per descomptat els incendis forestals.
Va ser durant aquest període quan l’ICONA va fomentar la formació de les primeres brigades, quadrilles o retens forestals, dotant d’equips i eines quadrilles conformades principalment per població rural per fer front als incendis forestals de forma més organitzada.
Aquesta situació es va mantenir fins als anys 80, quan les competències en matèria d’incendis forestals es van traspassar a cada comunitat autònoma (CCAA), més concretament el 1984. Va ser llavors quan cada CCAA va decidir apostar per un servei adaptat a la seva realitat social i la del seu territori. En el cas de les comunitats autònomes amb més desenvolupament urbà, en general, van optar per serveis de bombers, mentre que les més rurals van optar per un servei més forestal. Així, comunitats com Madrid, Catalunya, València, País Basc, Navarra i Astúries van vincular les emergències d’incendi forestal als bombers urbans, donant també cobertura a altres emergències civils. Mentre que la resta de les comunitats va atorgar les competències als serveis forestals, dependents normalment de conselleries relacionades amb la protecció del medi natural.
Un cop transferides les competències en un sistema o altre, cada CCAA va decidir crear les pròpies unitats d’intervenció.
Classificació de les unitats d’intervenció
Com veureu més avall, hem optat per una classificació geogràfica de les unitats dintervenció en emergències forestals. Però ens ha semblat adequat incloure a cada unitat dos criteris que alhora poden ser opcions de classificació. Seria agrupar les unitats segons el model de desplaçament que empren o model i segons la seva capacitat de treball o tipologia de tàctiques que puguin executar.
Model de desplaçament
Segons la capacitat de desplaçament que tenen les unitats en una emergència, es poden diferenciar dos grans grups:
Model helitransportat
Aquest model, encara que sorgeix a finals dels anys 80 a la comunitat valenciana, no va ser fins a principis dels anys 90, quan el llavors Ministeri de Medi Ambient a través d’un conveni amb l’US Forest americà, va promoure l’ús generalitzat de l’helicòpter com a mètode de transport per accedir a llocs inaccessibles on no arribaven els vehicles terrestres ni els 9 BRIF (Brigades de Reforç a Incendis Forestals).
Posteriorment va ser replicat pels serveis forestals autonòmics, ja que facilitava una intervenció ràpida i contundent en cas de necessitat durant l’incendi forestal.
Dins el model helitransportat, les brigades o unitats es poden classificar en base a la seva mida o nombre de components:
- Brigades Helitransportades Grans: 1 o 2 helicòpters amb 17 intervinents.
- Brigades Helitransportades Mitjanes: amb 1 helicòpter mitjà amb entre 7 i 10 intervinents.
- Brigades Helitransportades Petites: amb 1 helicòpter lleuger amb entre 4 i 6 intervinents.
Model terrestre
Es basa en les unitats o brigades que actuen per via terrestre desplaçant-se amb vehicles i camions tot terreny.
Tipologia de treball
Les unitats dintervenció també es poden classificar en funció de les seves capacitats i coneixements per fer front a un incendi forestal (Molina et al., 2022). Tenint en compte aquest aspecte, a les unitats n’hem inclòs la tipificació segons el grau d’especialització i capacitat d’actuació en un incendi.
Unitat d’Intervenció Tipo 1 (TUI – 1):
Són les unitats amb més capacitat i experiència per executar tàctiques i maniobres complexes i no convencionals. Són unitats de gran rendiment. Normalment actuen a les zones prioritàries identificades més inaccessibles i de més risc, per la qual cosa cal estar ben entrenats per anticipar-se al moviment i comportament del foc. També actuen en incendis incipients en cas de ser requerit. Dominen totes les tècniques d’extinció, inclòs el foc tècnic (maneig avançat).
Unitat d’Intervenció Tipo 2 (TUI – 2):
En aquesta tipologia s’agrupen unitats que realitzen operacions estàndard de flanqueig de cua a cap on s’aprofita el seu màxim potencial, encara que puntualment poden fer tasques en zones del cap recolzant TUI-1. Solen treballar com a primers en l’arribada de manera àgil i contundent. Dominen totes les tècniques d’extinció, capacitat de foc tècnic baixa.
Unitat d’Intervenció Tipo 3 (TUI – 3):
Solen ser unitats que actuen en fases incipients dels incendis com a unitats de primera arribada, com a suport per orientar i acompanyar altres unitats per aprofitar el seu coneixement del terreny, en l’atac a fronts senzills en operacions estàndard i principalment en les tasques de liquidació i vigilància per al manteniment de zones ja controlades del perímetre per les unitats vistes anteriorment (TUI-1 i TUI-2). En alguns casos poden donar suport a les TUI-2.
Mapa de les Unitats d’Intervenció
Al mapa interactiu següent us mostrem les diferents unitats d’intervenció que hi ha a Espanya. Per a cada comunitat autònoma trobareu les unitats corresponents i punxant-hi podreu descobrir més informació sobre cadascuna d’elles, el/s seu/s model/s de desplaçament i la/s tipologies de treball. Els mitjans aeris no s’han representat al mapa, donarien per a un altre article.
Encara i el treball realitzat i la col·laboració d’experts, pot ser que la informació no estigui completa per a totes les UI, però estem oberts que ens envieu la informació a través del correu corporatiu (info@paucostafoundation.org) per completar el mapa. Ens ajudeu?
Agraïments
La creació d’aquest mapa ha estat possible gràcies a l’aportació d’informació per part de professionals al camp dels incendis forestals i institucions que es detallen a continuació: Isabel Vázquez i Jose Luís Pérez de la Junta de Andalucía; Jorge Crespo, Maribel Urieta i Jaime Sendra del Govern d’Aragó; Luís Berbiela del patronat de la Fundació Pau Costa; Federico Grillo de la Universidad de Gran Canaria; Iván Furió de la U.O.F.F. de Gran Canaria; Dani García i Juan Jose Fernández Ortiz de la Consejería de Desarrollo Sostenible de Castilla La Mancha; Núria Ramos del Centro para la Defensa contra el Fuego (CDF) a Castilla y León; Fabio García de la Universidad de León; Ricard Expósito de Bombers de la Generalitat; Raúl Quilez i Pablo García del SGISE – Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d’Emergències; José Javier Calvo de Bomberos Forestales d’Extremadura; Juan Francisco (Kiko) Losada del Servizo de Prevención de Incendios Forestais de la Xunta a Galícia; Manuel Páez del Servicio de Defensa Forestal de Murcia, Javier Vergara de l’Agencia Navarra de Emergencias (ANE), Orlando Martínez, Jorge García y Juan Caamaño de l’Àrea de Capacitació i Operacions de la Fundació Pau Costa.
Bibliografía
Molina, D.; Mir, A.; Grillo, F.; García Egido, J.B. & Dalmau, F. (2022) “Definimos tipologías de unidades de intervención“. Revista Incendios y Riesgos Naturales. nº6, 14-17.
García – Bugallo, J.; Bolumar, J.V.; Molina Terrén, D.M. (2023) “Distintos tipos de unidades de intervención según sus funcionalidades“. Revista Incendios y Riesgos Naturales. nº11, 55 – 59.
Molina Terrén, D. M. & García – Bugallo, J. (2023) “Distintos tipos de unidades de intervención“. Revista Incendios y Riesgos Naturales. nº10, 14.
