Tot i que els incendis forestals es poden produir durant tot l’any, a Espanya i en altres regions de clima mediterrani adquireixen un protagonisme especial durant l’estiu, quan l’estació seca coincideix amb la més càlida. És aleshores quan ocupen el centre de l’atenció pública: es converteixen en un tema habitual de conversa, protagonitzen els informatius i omplen titulars i xarxes socials de missatges carregats d’èpica i dramatisme.
Amb ells reapareix també una pregunta aparentment senzilla, però cada vegada més rellevant davant la nova realitat que vivim: com hem d’anomenar els incendis que cremen una gran part del territori amb un comportament extrem?
En els darrers anys s’han popularitzat expressions com ara grans incendis forestals, incendis extrems, incendis de sisena generació, incendis catastròfics o megaincendis.
Sovint s’utilitzen per parlar de situacions semblants, ja que solen referir-se a incendis que superen la capacitat d’extinció, posen en risc els equips d’emergència i la població, afecten la salut pública, els béns i els ecosistemes, i deixen importants conseqüències socials, econòmiques i ambientals.
Tanmateix, aquests termes no signifiquen exactament el mateix i entre ells hi ha matisos importants, tot i que en alguns casos també existeixen solapaments significatius. Com que no hi ha un marc comú que els delimiti mitjançant criteris i llindars clarament definits, el seu ús depèn en bona mesura del context i del criteri expert. Per això, un mateix incendi pot rebre denominacions diferents segons l’aspecte que es vulgui destacar.
Això no significa que uns termes siguin més correctes que d’altres ni que s’excloguin mútuament. Al contrari, moltes vegades es complementen i permeten comprendre un mateix episodi des de perspectives diferents.
Precisament, aquesta flexibilitat també genera una certa manca de consens. La dificultat per decidir quin terme cal utilitzar, visible en la comunicació pública, s’estén també als àmbits científic i tècnic, on encara hi ha debat sobre quina és la terminologia més adequada per descriure aquest tipus d’episodis complexos.
Per això, amb l’objectiu d’aportar una mica més de llum sobre aquesta qüestió, en aquest article repassarem alguns dels termes més habituals per entendre millor què signifiquen, quins matisos els diferencien i en quins contextos pot resultar útil emprar-los. No pretenem establir una classificació tancada, sinó oferir una proposta basada en la nostra visió que integri, en la mesura que sigui possible, les diferents perspectives de les persones que formen part de la comunitat dels incendis forestals.
Grans Incendis Forestals (GIF). La classificació de les estadístiques oficials
De tots els termes que s’utilitzen per descriure els incendis forestals, el de Gran Incendi Forestal és l’únic que compta amb una classificació oficial a Espanya. L’Estadística General d’Incendis Forestals (EGIF), del MITECO, els agrupa en tres grans categories: conats, quan afecten menys d’una hectàrea; incendis, quan cremen entre 1 i 500 hectàrees; i grans incendis forestals (GIF), quan superen les 500 hectàrees a la península o les 250 als territoris insulars.
Aquesta classificació és útil per ordenar les dades i comparar l’evolució dels incendis al llarg del temps. Tanmateix, els seus límits no són universals: els llindars poden variar entre països i regions d’un mateix país i no sempre reflecteixen, per si sols, la gravetat d’un episodi.
En aquest sentit, tot i que la superfície cremada ajuda a dimensionar un incendi, no ho explica tot. Un incendi de 10.000 hectàrees que avança en pocs dies i afecta poblacions situades en zones d’interfície urbana-forestal pot tenir conseqüències molt diferents de les d’un altre de la mateixa superfície que crema durant setmanes en una zona poc habitada. L’extensió cremada és la mateixa, però el context, la velocitat, l’exposició de la població, els danys ecològics i la capacitat de resposta poden ser molt diferents.
Per això, el terme Gran Incendi Forestal, cada vegada més present en el debat públic, no es refereix només a un incendi que afecta moltes hectàrees. També s’utilitza per descriure aquells incendis que, durant un període prolongat, mantenen una velocitat de propagació, una intensitat i una longitud de flama que superen la capacitat dels equips d’extinció.
En aquest sentit, els GIF constitueixen una categoria àmplia, dins de la qual es poden trobar incendis amb comportaments i conseqüències molt diferents, inclosos els esdeveniments extrems d’incendi forestal (Extreme Wildfire Events, EWE).
Incendis extrems, un concepte integrador en auge
Dins d’aquest debat, el terme incendis extrems (Extreme Wildfire Events, EWE) s’utilitza cada vegada més per referir-se a incendis en què el foc mostra un comportament especialment intens i difícil de preveure. Aquesta denominació comparteix moltes característiques amb la d’incendis de sisena generació, que veurem més endavant.
En aquestes situacions, la propagació pot esdevenir erràtica, amb l’aparició de focus secundaris puntuals o massius, originats per paveses transportades a grans distàncies. A més, es pot produir una interacció intensa entre el foc i l’atmosfera, de manera que el mateix incendi altera les condicions locals, generant vents, turbulències i canvis bruscos que fan que el seu comportament sigui més imprevisible.
Un cas significatiu és l’incendi de Pedrógão Grande, a Portugal, ocorregut el juny de 2017, que va marcar un punt d’inflexió a la península Ibèrica. En poques hores van cremar més de 45.000 hectàrees, van morir més de seixanta persones, hi va haver centenars de ferits i es van produir danys importants en infraestructures, béns i serveis.
Més enllà de les xifres, Pedrógão Grande va mostrar fins a quin punt alguns incendis podien resultar difícils de descriure amb la terminologia utilitzada fins aleshores. Va evidenciar la capacitat de determinats incendis per alterar les condicions atmosfèriques locals i generar dinàmiques molt difícils de preveure i controlar i, fins i tot, afavorir la formació de pirocumuls (PyroCu) i/o pirocumulonimbus (PyroCb), núvols convectius originats per la calor intensa.
A través de la gravetat dels seus impactes, va plantejar, a més, una pregunta clau: estàvem utilitzant les paraules adequades per descriure aquest tipus d’episodis?
Va ser aleshores quan van començar a guanyar pes propostes que ampliaven la manera d’entendre aquests incendis. Entre aquestes, Tedim et al., van plantejar que no n’hi havia prou amb fixar-se només en com es comporta el foc: també calia tenir en compte com de difícil resulta controlar-lo i els impactes socials i ecològics que pot ocasionar.
Incendis de sisena generació: paisatge, foc i resposta
Els incendis de sisena generació també es poden considerar un tipus d’esdeveniment extrem d’incendi forestal (Extreme Wildfire Event), tot i que amb algunes diferències que cal matisar.
Com altres incendis extrems, alliberen enormes quantitats d’energia, generen focus secundaris i presenten un comportament molt difícil de preveure i controlar. A més, interactuen intensament amb l’atmosfera i poden formar núvols associats al foc. Tanmateix, en els incendis de sisena generació, aquests solen evolucionar cap a pirocumulonimbus (PyroCb).
Més enllà d’aquestes diferències en el seu comportament, tots dos conceptes també responen a perspectives diferents.
Un tret definitori d’aquesta denominació és la generació d’incertesa al voltant de l’evolució de l’incendi. Això es deu a la capacitat limitada de les eines actuals per preveure i anticipar l’evolució d’aquests incendis, com a resultat de la seva interacció amb l’atmosfera i de la generació de PyroCb.
Tot plegat fa que la presa de decisions per part dels responsables dels cossos operatius sigui complexa, fins al punt que, en determinats moments, no es pot garantir plenament ni la seguretat dels equips d’intervenció ni la de la població.
El terme incendi extrem permet descriure aquests episodis per la seva intensitat, la dificultat de control i els impactes, mentre que el d’incendi de sisena generació els analitza des d’una perspectiva més tècnica i operativa.
Aquesta classificació va ser plantejada per primera vegada l’any 2005 per Marc Castellnou i Marta Miralles, del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, com a eina de planificació operativa.
El seu objectiu era definir cada generació d’incendis a partir del factor dominant que limita la capacitat tècnica de control del foc. Aquest factor no està vinculat directament als serveis d’extinció, sinó que està relacionat amb les característiques del paisatge i amb les seves diferents fases d’evolució, que poden coincidir en el temps i en l’espai.
I és que el paisatge ha canviat molt en les darreres dècades. L’abandonament dels camps de conreu, els canvis en els usos del territori i l’expansió de les masses forestals han transformat la manera com es propaga el foc. Aquests nous escenaris també han modificat el comportament dels incendis. Per això es parla de diferents generacions d’incendis.
Tot i que les generacions es van començar a definir a principis dels anys 2000, no va ser fins al 2017 que es van definir els incendis de sisena generació arran dels episodis registrats a Xile. En aquest tipus d’incendis no només importa quanta vegetació hi ha o com està distribuïda en el paisatge. També són clau les condicions atmosfèriques i l’estat dels boscos.
En un context de canvi climàtic, amb onades de calor més freqüents, sequeres més intenses i una vegetació cada vegada més seca, aquests factors esdevenen encara més determinants. Tot plegat afavoreix incendis de gran intensitat, molt difícils d’anticipar i controlar.
D’aquesta manera, aquesta nomenclatura ofereix una altra forma d’anomenar aquestes noves situacions d’incendi, posant el focus en l’evolució del paisatge, el canvi climàtic, la interacció amb l’atmosfera i la resposta d’emergència.
Incendis catastròfics, la dimensió dels impactes
A diferència d’altres termes, parlar d’incendis catastròfics ens porta a posar el focus en les seves conseqüències. Es tracta d’una valoració feta des d’una perspectiva antròpica, és a dir, en funció de com l’incendi afecta les persones, els béns, els ecosistemes, l’activitat econòmica o el funcionament d’un territori.
Això no significa que tots els incendis siguin necessàriament perjudicials. En molts paisatges, el foc forma part de la dinàmica natural i, quan es produeix amb una intensitat, una freqüència i una extensió determinades, pot contribuir a renovar la vegetació, obrir clarianes, reciclar nutrients o afavorir la regeneració d’algunes espècies.
Per tant, un incendi no es considera catastròfic únicament per la seva magnitud o pel nombre d’hectàrees cremades, sinó per la gravetat dels danys que provoca des d’una perspectiva antròpica i per la capacitat del territori per respondre-hi, reconstruir-se i recuperar-se.
Megaincendis, un terme divulgatiu per a incendis fora del comú
En els darrers anys, la paraula megaincendi s’ha popularitzat sobretot en l’àmbit divulgatiu i mediàtic per donar nom a incendis percebuts com a episodis que desborden les escales habituals, ja sigui per la superfície que cremen, per la intensitat del seu comportament, pels impactes que provoquen o per la combinació de tots aquests factors. Tot i això, no es tracta d’una categoria tècnica ben definida i el seu significat se solapa amb altres denominacions ja existents.
El seu ús és especialment freqüent als països anglosaxons, tot i que també apareix de manera habitual en altres àmbits, com ara el de la Comissió Europea. En alguns contextos, s’utilitza per referir-se a incendis que superen les 10.000 hectàrees, tant si s’originen a partir d’una sola ignició com si són el resultat de diversos incendis relacionats entre si.
Més enllà del terme utilitzat, no perdem de vista el context
Com hem vist, cada terme permet observar aquests incendis des d’una perspectiva diferent. Alguns posen el focus en el comportament del foc, d’altres en el paisatge i la resposta operativa, d’altres en la superfície cremada o en la gravetat dels impactes.
Per això, més que etiquetes tancades, funcionen com a eines per entendre millor episodis cada vegada més complexos.
La qüestió, per tant, no és decidir quina d’aquestes denominacions és la correcta, sinó entendre què aporta cadascuna i quin aspecte volem destacar en cada cas. Un mateix incendi es pot descriure mitjançant diversos termes, sempre que s’utilitzin amb precisió i s’expliqui des de quina perspectiva s’estan emprant.
A més, la terminologia continuarà evolucionant a mesura que canviïn els incendis i avanci el coneixement sobre aquests fenòmens. És probable que apareguin noves maneres d’anomenar-los i classificar-los, capaces de reflectir millor la seva complexitat creixent.
Per això, més enllà de triar una etiqueta, l’important és entendre quin aspecte de l’incendi volem destacar: la seva mida, el seu comportament, la seva interacció amb l’atmosfera, la dificultat de controlar-lo, el paisatge en què es propaga o els impactes que genera. Només així podrem utilitzar cada concepte amb més precisió i sense perdre de vista la complexitat de cada episodi.
Agraïments
Agraïm a Marinha Fernández la seva iniciativa, la valuosa informació aportada i la redacció de la primera versió d’aquest article divulgatiu, en el marc de les pràctiques que va dur a terme a la Fundació.
Bibliografia
Classificació de les generacions d’incendis forestals
Castellnou, M., & Miralles, M. (2005). El concepte de generacions d’incendis: una eina de planificació i adaptació al risc de grans incendis forestals. Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Castellnou, M., Miralles, M., Larrañaga, A., Nebot, E., Arilla, E., Castellarnau, X., Castellví, J., Herrera, J., Pallars, J., y miembros de UT GRAF. (2021). Clasificación de las generaciones de incendios forestales: actualización. Revista Incendios y Riesgos Naturales (RIyRN), (3). https://revistarirn.org/wp-content/uploads/2023/03/n3_generaciones-IFs_actualizacion_Castellnou_2001.pdf
Esdeveniments Extrems d’Incendi (EWE)
Tedim, F., Leone, V., Amraoui, M., Bouillon, C., Coughlan, M. R., Delogu, G. M., Fernandes, P. M., Ferreira, C., McCaffrey, S., McGee, T. K., Parente, J., Paton, D., Pereira, M. G., Ribeiro, L. M., Viegas, D. X., & Xanthopoulos, G. (2018). Defining Extreme Wildfire Events: Difficulties, Challenges, and Impacts. Fire, 1(1), 9. https://doi.org/10.3390/fire1010009
Gran Incendis Forestals
Costa, P., Larrañaga, A., Castellnou M., Miralles M., Kraus, D. (2011). La Prevención de los Grandes Incendios Forestales adaptada al Incendio Tipo. Fire Paradox Project. https://gogl.to/4J0a
Megaincendis
Linley, G. D., Jolly C. J., Doherty T. S., Geary W. L., Armenteras D., Belcher C. M., Bliege Bird R., Duane A., Fletcher M.-S., Giorgis M. A., Haslem A., Jones G. M., Kelly L. T., Lee C. K. F., Nolan R. H., Parr C. L., Pausas J. G., Price J. N., Regos A., … Nimmo D. G. (2022). What do you mean, ‘megafire’? Global Ecology and Biogeography, 31, 1906–1922. https://doi.org/10.1111/geb.13499
