Cap país no és aliè a les situacions complexes d’incendis forestals, que es caracteritzen bé per la simultaneïtat de focus, bé per la seva alta velocitat de propagació, gran intensitat i complicat comportament, fets que suposen grans reptes a la seva gestió i extinció. Aquests incendis interactuen i poden modificar les condicions meteorològiques de la zona, dificultant encara més les operacions i la planificació de l’extinció. A més, estan afectats pel canvi global (climàtic i socioeconòmic), que afavoreix les circumstàncies i els factors per al seu inici i propagació.
Per això, a finals de maig, representants de Paraguai, Uruguai, Xile, Mèxic, l’Equador, Colòmbia, Brasil, Perú i Bolívia van participar en una trobada per combatre aquests incendis de gran severitat i adoptar un enfocament de Gestió Integral del Foc, centrat no només en el combat d’incendis sinó també en la seva prevenció, i la gestió que en fan els africultors i ramaders, i les poblacions indígenes.
El curs ha estat organitzat per la Unió Europea a través del Programa Amazònia+, en el context de les activitats del Grup d’Experts sobre Focs Forestals (GEFF LAC) que reuneix experts sobre incendis forestals dels països a Sud-amèrica i Mèxic per a l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques en Gestió Integral del Foc. Amazònia+ és una iniciativa destinada a donar suport als països amazònics en la reducció d’emissions de CO₂, l’adaptació al canvi climàtic i la protecció de la biodiversitat. En aquest marc, la FIAP, entitat de la cooperació espanyola especialitzada en l’enfortiment de polítiques públiques, ha mobilitzat experts de l’Equip d’Avaluació i Assessorament a Incendis Forestals (FAST) d’Espanya, coordinat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i instructors de la Fundació Pau Costa.
La Gestió Integral del Foc
Aquest curs forma part d‟un esforç per enfortir capacitats tècniques regionals en el marc de la Gestió Integral del Foc. Al llarg de la setmana, els participants s’han format en eines analítiques que els permetran interpretar la dinàmica dels incendis, modelar-ne la possible evolució, i prendre decisions estratègiques i tàctiques fonamentades en criteris tècnics, meteorològics i de seguretat. L’objectiu final és compartir una visió al voltant del comportament i el moviment dels incendis forestals i intentar crear un model comú d’anàlisi.
Així mateix, es promou la comprensió del foc no sols com una amenaça, sinó com un element present en molts sistemes socioecològics. Entendre els usos tradicionals que les comunitats camperoles i indígenes fan del foc –i com integrar-los en la gestió del territori– és una part essencial d’un enfocament adaptatiu, culturalment pertinent i ambientalment eficaç.
Una realitat especialment crítica a Bolívia
Bolívia ha enfrontat el 2024 la temporada pitjor d’incendis forestals de la seva història. Segons dades oficials, es van cremar més de 12,6 milions d’hectàrees, cosa que representa aproximadament l’11,5% del territori nacional. D’aquesta superfície, 7,2 milions d’hectàrees van correspondre a boscos i 5,4 milions a pastures, afectant greument ecosistemes vitals i comunitats indígenes.
El departament de Santa Cruz va ser el més afectat, seguit per Beni i La Paz. La magnitud de la crisi va portar el Govern bolivià a declarar emergència nacional el 7 de setembre i desastre nacional el 30 de setembre de 2024. Les conseqüències van ser devastadores: pèrdua de biodiversitat, afectació a àrees protegides, desplaçament de comunitats, interrupció d’activitats econòmiques i nivells de contaminació atmosfèrica que van assolir categories.
