En dos espais protegits estratègics de Catalunya —el Parc Natural del Montnegre i el Corredor i l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa— s’ha identificat un conflicte entre objectius de gestió derivat de la coincidència territorial entre l’activitat ramadera, la presència de flora amenaçada i d’Hàbitats d’Interès Comunitari. Aquesta situació, que també es dona en els anomenats Punts Estratègics de Gestió (PEG) per a la prevenció de grans incendis, planteja el repte de compatibilitzar el pasturatge amb la conservació de la biodiversitat per construir paisatges més resilients al canvi climàtic, menys vulnerables als incendis i amb un major valor ecològic.
En el marc de la “Iniciativa Humanitat–Fauna Silvestre” de la Fundació Príncep Albert II de Mònaco, i amb la col·laboració de l’observatori “Grupo Campo Grande” de la Fundación Entretantos, en aquest projecte hem recollit i compartit informació entre diferents actors del territori per identificar els principals factors que condicionen la coexistència entre la ramaderia extensiva i la conservació dels espais naturals protegits. L’anàlisi ens ha permès concloure que la col·laboració, la planificació coordinada i la confiança entre els diferents agents implicats són elements essencials per garantir un model sostenible i equilibrat.
Entre els aspectes més destacats hi figura la necessitat de disposar d’informació de base precisa i actualitzada, tant a nivell cartogràfic —distribució d’espècies amenaçades i zones de pastura— com pel que fa a les característiques del bestiar i els seus sistemes de maneig. Aquesta base tècnica es considera imprescindible per a una planificació eficaç i adaptada a la realitat de cada territori. Igualment, s’han constatat dificultats d’accés a pastures i zones forestals, tot i l’existència de finques disponibles en àrees properes. La principal causa identificada és la manca de comunicació entre els actors implicats, una situació que podria resoldre’s mitjançant la mediació d’associacions de propietaris forestals, de les administracions públiques o a través de fórmules com els acords de custòdia del territori.
Un altre eix fonamental és la gestió del risc d’incendis forestals. En aquest àmbit és important establir espais estables de diàleg entre gestors d’espais naturals i cossos d’emergència, amb l’objectiu de desenvolupar una planificació conjunta a escala de paisatge que integri la prevenció d’incendis, la conservació ambiental i els valors socials del territori. Així mateix, s’ha determinat la necessitat de disposar de plans de conservació específics per espècie i àmbit territorial, que permetin una gestió proactiva i facilitin la convivència entre l’activitat ramadera i la protecció de la biodiversitat. Aquests instruments han de complementar-se amb polítiques reals de foment de la ramaderia extensiva, basades en els usos històrics del territori, les característiques del sòl, la vegetació i les singularitats del bestiar local.
Finalment, s’han constatat processos ecològics rellevants com la reducció del recobriment herbaci en zones forestals, el tancament progressiu del bosc, l’expansió del matollar i l’augment d’espècies exòtiques invasores, factors que complexifiquen la gestió dels espais naturals i requereixen estratègies integrades a mitjà i llarg termini. En qualsevol cas, la participació activa en espais de governança és clau per a la resolució de conflictes i l’èxit dels processos de coexistència.
La conclusió és clara: cal garantir la coexistència. La desaparició de projectes de ramaderia extensiva no només suposaria una pèrdua econòmica i social, sinó també l’eliminació d’un actor essencial per a la gestió del territori, la prevenció d’incendis i el manteniment dels espais oberts.
