Espanya afronta avui una crisi sense precedents en la història recent en matèria d’incendis forestals. Des de principis del 2025, a tota Espanya, més de 400.000 hectàrees han estat cremades pel foc —una superfície superior a l’illa de Mallorca— superant amb escreix el rècord del 2022, quan es van cremar al voltant de 260.000 hectàrees. A aquesta situació s’hi afegeix el cost de la pèrdua de vides humanes i l’impacte mediambiental. El nombre de sinistres és també superior al registrat el 2022, cosa que confirma que la situació actual és encara més greu, amb incendis més freqüents, més intensos i de més difícil control.
Davant d’aquesta realitat, sota l’impuls de la Fundació Pau Costa, i amb experts i expertes de la comunitat d’incendis forestals, el 4 de setembre vam convocar una roda de premsa a l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) per presentar les propostes d’acció necessàries per fer front als grans incendis forestals. La presentació de les propostes va anar a càrrec d’Arantza Pérez d’Oleaga (Vicedegana del Col·legi Oficial d’Enginyers de Montes), Juan Picos (investigador, Universitat de Vigo), Marta Corella (Vicedegana del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics), Luis Berbiela (Vicepresident de la Fundació Pau Costa), Ferran Dalmau (Medi XXI GSA), Marc Castellnou (Cap del GRAF – Bombers de la Generalitat de Catalunya), Joaquín Ramírez (enginyer forestal, director executiu de Tecnosylva), Mónica Parrilla de Diego eEnginyera forestal, responsable de campanyes d’incendis forestals a Greenpeace Espanya), Enrique Segovia (Director de Conservació a WWF) i Virginia Carracedo (investigadora, Universitat de Cantàbria).
Les propostes d’acció parteixen de les conclusions del “Fòrum de Debat i Propostes d’Acció per a la Gestió dels Grans Incendis Forestals a Espanya” (Madrid, 2023) que va reunir 58 experts i expertes dels àmbits de l’extinció de la gestió forestal, la investigació, la conservació, el sector primari i la societat civil. Fruit d’aquest treball va néixer un document de consens que defineix les mesures necessàries per transformar la manera com Espanya gestiona els incendis forestals.
“Des de llavors, res del que es va consensuar el 2023 s’ha traduït en acció política. La comunitat d’incendis forestals ha aconseguit un consens tècnic i social ampli, hem posat el nostre coneixement i experiència a disposició de les administracions, i seguim oferint suport per convertir aquestes propostes en polítiques públiques. Però falta el més important, la voluntat política d’actuar”, comenta Jordi Vendrell, director de la Fundació Pau Costa.
Les propostes d’acció presentades s’estructuren en set eixos d’actuació: gestió d’ecosistemes forestals per promocionar boscos més resilients i sostenibles, amb estructures que limitin la intensitat del foc; planificació territorial per dissenyar paisatges diversos i resilients que redueixin la vulnerabilitat i facilitin la tasca d’extinció; comunitats rurals vives per enfortir el sector primari com a garant de paisatges menys vulnerables i de més valor socioambiental; ús i ecologia del foc per recuperar el foc com a procés natural i eina de gestió, mitjançant un ús prescrit i planificat; comunicació, educació i sensibilització per dotar la societat d’eines i coneixement per aprendre a conviure amb el foc; coneixement i extinció: reforçar la capacitat dels dispositius d’emergència, promoure la investigació i crear un observatori d’incendis i escenaris futurs: preparar la societat i el territori per conviure amb episodis extrems inevitables en el context del canvi climàtic. A aquests eixos s’hi sumen tres dimensions transversals imprescindibles: política i governança (corresponsabilitat de tots els actors), conservació de la natura (garantir la compatibilitat amb la biodiversitat) i adaptació al canvi climàtic (assegurar la resiliència d’ecosistemes i societat).
Entre les mesures proposades, destaquen, per exemple, invertir almenys 1.000M€/any per gestionar l’1% del paisatge forestal nacional (260.000 ha) de manera anual; maximitzar l’autoprotecció de les àrees d’interfície urbà-forestal amb la planificació i la gestió de l’autoprotecció en almenys el 25% de totes les àrees d’interfície urbà-forestals d’Espanya; evitar la despoblació apostant per un sector primari viu i sostenible, que ofereix oportunitats per a l’extinció de grans incendis, o fomentar l’ús del foc com una de les eines clau per generar heterogeneïtat del paisatge, restaurar la biodiversitat i mantenir els serveis ecosistèmics, entre d’altres.
“El que és clar és que no ens podem deixar portar per mesures conjunturals que busquin únicament un rèdit polític immediat. Els incendis forestals requereixen polítiques d’Estat, sostingudes en el temps i orientades al bé comú. Apostar per solucions ràpides o anuncis d’impacte mediàtic no només és ineficaç, sinó que retarda la posada en marxa de les mesures estructurals”, conclou Jordi Vendrell.
