![\"\"](\"https:\/\/www.paucostafoundation.org\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/Melanophila-acuminata-and-infrared-organ_Schmitz-et-al.png\")
<\/a>Els incendis poden aclarir el bosc, \u00e9s a dir, fer que on hi havia una gran quantitat d’arbres i arbustos per quil\u00f2metre quadrat, n’hi hagi menys. Aix\u00f2 beneficia esp\u00e8cies t\u00edpiques d’espais naturals oberts com la perdiu roja (Alectoris rufa<\/em>) i el conill europeu (Oryctolagus cuniculus<\/em>). Per qu\u00e8? En les primeres etapes de recuperaci\u00f3 d’un ecosistema que ha cremat, apareixen herbes amb un alt contingut de nutrients. Tant elles com les seves llavors s\u00f3n font d’aliment per als conills i les perdius, respectivament. Per\u00f2 aqu\u00ed no acaba tot. Aquestes esp\u00e8cies s\u00f3n menjar per a una au rapinyaire t\u00edpica tamb\u00e9 d’espais oberts: l’\u00e0guila cuabarrada (Aquila fasciata<\/em>). D’aquesta manera, un incendi pot ser una bona not\u00edcia per a la perdiu roja i l’\u00e0guila cuabarrada, totes dues catalogades com a esp\u00e8cies vulnerables a l’extinci\u00f3 al Libro Rojo de las Aves de Espa\u00f1a 2021<\/a>.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s d’alimentar-se, els \u00e9ssers vius busquen reproduir-se amb \u00e8xit. Per aix\u00f2, algunes esp\u00e8cies ov\u00edpares, \u00e9s a dir, que posen ous, fan els seus nius en llocs on els ous puguin estar c\u00f2modes i segurs. El borinot negre (Xylocopa violacea<\/em>) i diferents esp\u00e8cies de pigots, perforen els seus nius en arbres morts. El fet que la fusta d’aquests arbres sigui tova facilita la feina a aquests animals, que troben moltes possibilitats per perforar els seus nius despr\u00e9s d’un incendi. De fet, el picot garser \u00e0rtic (Picoides arcticus<\/em>), un pigot dels Estats Units, sent debilitat pels boscos recentment cremats.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Les plantes no poden despla\u00e7ar-se, per la qual cosa ss han enginyat altres maneres per proliferar despr\u00e9s d’un incendi. Els dos tipus d’estrat\u00e8gies b\u00e0siques consisteixen a ren\u00e9ixer i produir una gran quantitat de llavors dependents de la calor de les flames. Tamb\u00e9 hi ha plantes capaces de resistir al foc. <\/p>\n\n\n\n El garric (Quercus coccifera<\/em>) \u00e9s una de les plantes que poden ren\u00e9ixer, tamb\u00e9 anomenades rebrotadores. Ho fa gr\u00e0cies a uns punts anomenats gemmes on es concentren moltes c\u00e8l\u00b7lules especialitzades a generar brots nous. Les gemmes tenen una capa que les protegeix de l’incendi. A m\u00e9s, contenen tota l’energia que les c\u00e8l\u00b7lules generadores de brots necessiten per poder fer la seva feina. \u00c9s curi\u00f3s veure en aquest tipus de plantes cremades, quan estan renaixent, el contrast entre el negre atzabeja de les parts cremades i el verd intens dels brots nous.<\/p>\n\n\n\n Les plantes que produeixen moltes llavors, o plantes germinadores, les acumulen a terra o en parts m\u00e9s altes. La gatosa (Ulex parviflorus<\/em>) \u00e9s un arbust del primer grup. Les seves llavors es queden dormides a terra, i no surten de la seva letargia fins que les flames arriben i les desperten, podent germinar i generar arbustos nous. A m\u00e9s, per assegurar-se que arribi prou calor a les llavors, la gatosa est\u00e0 feta per cremar. Com? Tenint branques i fulles molt fines, el que fa que agafin foc amb facilitat.<\/p>\n\n\n\n El pi blanc (Pinus halepensis<\/em>) acumula les seves llavors en pinyes que pengen de les branques de la copa. Aquestes pinyes estan fortament tancades i nom\u00e9s s’obren amb la calor de les flames. Per aquesta ra\u00f3 se’ls anomena pinyes ser\u00f2tines. En un bosc de pins els incendis provoquen una pluja de llavors que cauen a terra. All\u00e0 estaran disponibles per germinar.<\/p>\n\n\n\n La surera (Quercus suber<\/em>) se les ha pensat de manera oposada a la gatosa. T\u00e9 una escor\u00e7a gruixuda i a\u00efllant que li permet resistir incendis relativament intensos. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot: la seva copa es recupera amb relativa facilitat perqu\u00e8 cont\u00e9 gemmes de les quals poden sortir nous brots.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Finalment, sembla ser que els incendis ajuden a florir algunes herbes i plantes del grup dels lliris. Encara no se sap massa sobre aquest fenomen, per\u00f2 s’intueix que es deu a l’aprofitament dels nutrients presents a les cendres.<\/p>\n\n\n\n Gr\u00e0cies a aquestes estrat\u00e8gies, els ecosistemse tenen el potencial per poder recuperar-se despr\u00e9s d’un incendi. Amb el pas dels anys, el paisatge gris i l\u00fagrube es pot transformar en un de verd i renovat, i amb el potencial d’estar m\u00e9s ben preparat per a un proper incendi.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n D’una banda, no tots els \u00e9ssers vius estan adaptats al foc. Tan sols trobem esp\u00e8cies adaptades en ecosistemes que de manera natural han cremat cada cert temps i de manera estable des de fa milers d’anys. \u00c9s el que passa, per exemple, al Parc Natural de Cap de Creus, al Nord-est de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n D’altra banda, els \u00e9ssers vius amb adaptacions no estan adaptats a qualsevol tipus de foc. Aquests organismes han apr\u00e8s a conviure d\u00e1cord amb l\u2019anomenat r\u00e8gim de foc, \u00e9s a dir, un patr\u00f3 concret d’ incendis: que ocorren en una determinada \u00e8poca de l’ any i cada cert per\u00edode de temps que m\u00e9s o menys dura el mateix, amb una determinada intensitat, i propagant-se d’ una determinada manera que pot ser, per exemple, pel s\u00f2l o per les cap\u00e7ades dels arbres.<\/p>\n\n\n\n Llavors, per poder mantenir-se, aquestes esp\u00e8cies necessiten que el seu r\u00e8gim de foc no canvi\u00ef. El problema \u00e9s que els r\u00e8gims de foc estan canviant a escala global. Cada vegada veiem m\u00e9s incendis forestals amb m\u00e9s capacitat destructora i m\u00e9s incendis en llocs on no s’havien donat fins ara. Per qu\u00e8? Pel canvi clim\u00e0tic i per la insuficient gesti\u00f3 dels boscos. Si un bosc no es gestiona, la vegetaci\u00f3 pot proliferar tant que, quan arriba un incendi, les flames troben tant material disponible per cremar que es fan m\u00e9s grans i intenses. Aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 passant en moltes zones rurals on cada vegada es practica menys agricultura i ramaderia extensiva.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed que s\u00ed, ens hem de preocupar, ja que les alteracions dels r\u00e8gims de foc suposen una amena\u00e7a per la biodiversitat dels ecosistemes. Les pinyes ser\u00f2tines del pi blanc, les gemmes del garric i l’escor\u00e7a de la surera no resisteixen flames massa intenses. Les llavors de la gatosa no tenen temps per germinar si els incendis s\u00f3n massa seguits. L’escarabat del foc, el conill, la perdiu, l’\u00e0guila cuabarrada, i els animals que perforen fusta poden perir per focs devastadors. <\/p>\n\n\n\n Conservar els r\u00e8gims de foc mitjan\u00e7ant la gesti\u00f3 forestal, el desenvolupament d’ una economia rural sostenible, i mesures per frenar el canvi clim\u00e0tic \u00e9s fonamental per garantir la conservaci\u00f3 de la biodiversitat i mantenir el cicle vital dels ecosistemes.<\/p>\n\n\n\n Hi ha ecosistemes que cremen peri\u00f2dicament per causes naturals des de fa milions d’anys. Els boscos mediterranis en s\u00f3n un exemple. Molts dels organismes que els habiten porten tant de temps convivint amb el foc, que s’hi han adaptat. Algunes esp\u00e8cies fins i tot el necessiten per sobreviure. Sentir la calor d’un incendi des de […]<\/p>\n","protected":false},"author":53,"featured_media":14080,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"give_campaign_id":0,"footnotes":""},"categories":[84],"tags":[],"class_list":["post-14135","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\nEstrat\u00e8gies de plantes<\/h4>\n\n\n\n
<\/a><\/a><\/a><\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n<\/a>Llavors, no ens hem de preocupar quan un ecosistema es crema?<\/h4>\n\n\n\n
<\/a>Per a saber-ne m\u00e9s<\/h4>\n\n\n\n
\n