Escrit per David Martín, Staff PFC i Membre PFC
El passat mes de juny l'incendi forestal va arrasar 253 hectàrees al terme municipal del Perelló (Baix Ebre, Tarragona). Un mes i mig després es visita la zona cremada per analitzar l' eficàcia dels tractaments silvícoles sobre el comportament observat de l'incendi. A la visita es va demostrar que els tractaments preventius que es van realitzar sobre 6 hectàrees forestals van servir per salvar prop de 300 hectàrees de ser devorades per les flames.
El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya va organitzar fa una setmana una jornada de camp al paratge cremat en l'incendi. L'objectiu de la sortida va ser precisament analitzar la dinàmica i els patrons de propagació de l'incendi, així com demostrar in situ l'eficàcia dels tractaments silvícoles en el comportament de l'incendi.
Descripció de l'incendi
El 10 de juny de 2019 va tenir lloc un incendi forestal que va arrasar 253 hectàrees al terme municipal del Perelló (Baix Ebre, Tarragona). El 95% de la superfície cremada va afectar la massa forestal de repoblacions realitzades fa 50 anys i cultius abandonats en els últims 60 anys. Tot aquest terreny el conformen principalment pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) Amb un sotabosc abundant en espècies esclerofil·les (argelaga, coscoll, ginebre vermell) en un estat de dessecació important després d'un període prolongat de sequera.
D'altra banda, el 5% de la superfície restant va afectar a enclavaments agrícoles contigus a la massa forestal, amb producció d'oliva, avellana i garrofer. L'execució d'infraestructures de prevenció i de tractaments sobre les masses forestals en punts estratègics del territori, així com la intervenció operativa dels equips d'extinció, van ser aspectes fonamentals per entendre l'abast i la forma del perímetre final.
Els tractaments preventius que s'havien realitzat sobre 6 hectàrees forestals van salvar prop de 300 hectàrees de ser devorades per les flames.
La importància de la planificació territorial
La planificació territorial és una eina crucial que serveix de suport als serveis d'extinció durant l'incendi. La integració del risc d'incendis en la planificació del territori amb actuacions a escala de finca o rodal contribueix a millorar la salut dels boscos mitjançant la creació de paisatges resilients als incendis i la restauració d'ecosistemes adaptats al pas de foc. En el cas de l'incendi del Perelló, localitzat en un territori procliu a cremar i amb recurrència històrica d'incendis forestals, l'ordenació forestal duta a terme durant l'escenari pre-incendi va ser essencial per a disminuir la improvisació durant la fase de resposta. Segons els bombers, els tractaments preventius que s'havien realitzat sobre 6 hectàrees forestals van salvar prop de 300 hectàrees de ser devorades per les flames.
La major part de l'incendi va propagar pels dominis d'una finca pública (Malladetes), on va topar amb diverses zones on s'hi havien executat tractaments preventius. Aquestes van servir per disminuir l'impacte sobre el terreny, disminuint la intensitat enfront de les flames, i facilitar la feina dels mitjans extinció.
Segons els bombers, en l'incendi del Perelló la intensitat del front de flames va passar d'uns 2.000kW / m a les zones que havien estat tractades prèviament, a 30.000kW / m, a les zones que no tenien tractament
Els vials constitueixen una infraestructura que facilita l'accés dels mitjans d'extinció i l'ancoratge de maniobres d'extinció; mentre que les franges de baixa càrrega serveixen per disminuir la intensitat de l'front de flames augmentant la capacitat dels mitjans per controlar el foc. Els bombers situen en el llindar dels 4.000 kW / m al límit de la capacitat d'extinció, enfrontar-se a un front de foc amb una intensitat major suposa unes condicions de risc inassumibles per als combatents. Segons els bombers, en l'incendi del Perelló la intensitat de el front de flames va passar d'uns 2.000kW / m, en les zones que havien estat tractades prèviament, a 30.000kW / m, en zones que no tenien tractament.
Anàlisi de la situació de risc
L'incendi s'inicia en una petita barrancada on inicialment és encoratjat pel cerç, vent dominant a la zona de component NO, amb velocitats de 30km / h. Des del seu inici exhibeix un comportament fora de la capacitat d'extinció, amb velocitats de propagació que arriben als 3 km / hi amb llançament massiu de focus secundaris per davant de l'front de flames fins a una distància màxima d'1 km. En aquest moment l'incendi es va considerar inatacable. El patró de propagació es correspon amb el d'un incendi de vent amb relleu.
Els equips d'extinció van aconseguir ancorar amb celeritat la cua de l'incendi que, es troba en punt crític. L'incendi es remunta per una faixa auxiliar que havia estat tractada en 2012. No obstant això, el cap es propaga per un vessant sotaventada on apareixen turbulències mecàniques que afavoreixen la propagació ascendent. És en aquest moment quan el foc exhibeix el seu comportament més virulent, just es trava en una petita hondalada sotmesa pels tractaments silvícoles.
Estratègia operativa
El cap de l'incendi es va eixamplar mentre va ascendir pels vessants seguint la carena principal. L'alta disponibilitat de el combustible va facilitar la ràpida propagació de foc. Més enllà dels cims s'obre una plana conreada que actuaria com a tallafocs. L'estratègia operativa passar per limitar la projecció de tots dos flancs més enllà de la línia de carena, ja que en cas contrari es podria haver incrementat el potencial de propagació.
El flanc esquerre va córrer el perill de saltar a massís de l'Tossal de Montagut, una zona d'orografia complexa i d'accés limitat per als mitjans d'extinció. Es tracta a més d'un espai d'interès ecològic a l'actuar com a refugi d'espècies amenaçades com l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus) O l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)
El flanc esquerre es considerava prioritari sobre el dret ja que d'entrar a l'Tossal de Montagut l'incendi incrementaria el seu potencial de manera notable i els bombers no haguessin tingut accés per treballar a la zona. Aquesta decisió va influir la presència d'una zona tractada en el camí de flanc dret, de manera que va facilitar la feina dels mitjans d'extinció.
Cap i flanc esquerre amb el Tossal de Montagut a el fons
En el flanc dret el foc va mostrar un comportament erràtic: va entrar en una dinàmica de pulsacions que alterna amb un comportament convectiu i amb el llançament de focus secundaris. De seguir avançant, el flanc dret podria haver arribat al poble del Perelló.
Cap i flanc dret amb el poble del Perelló a el fons
Recuperació de la coberta vegetal
Tot just un mes i mig després de l'incendi, petits rebrots vegetals ja han començat a despuntar recordant-nos que la vegetació mediterrània està adaptada a una pertorbació de foc. A les zones que van ser sotmeses a tractaments silvícoles, on el foc va cremar a una intensitat reduïda, ja s'observa el rebrot incipient del garric (Quercus coccifera), El margalló (Chamaerops humilis) O el llentiscle (Pistacea lentiscus). Es tracten d'espècies que malgrat haver perdut completament la biomassa aèria no moren, sinó que es recuperen passat un temps. A les zones on l'incendi va passar amb una intensitat major la recuperació d'aquestes espècies costarà una mica més. Un cas diferent és el de l'pi blanc, que encara que l'arbre hagi pogut morir abrasat per la flames, la mateixa calor de l'incendi ha provocat l'obertura de pinyes facilitant la dispersió de llavors que aviat donarà lloc a una nova generació de pins.
Rebrots de garric (A), margalló (B) i llentiscle (C) un mes i mig després de l'incendi
Deixa un comentari