PCF CLIPS, communication #WildlandFires and their surroundings

CLIPS_Youtube

In the age of digital communication, we are all immersed in a constant flow of news, images and data that often pass so quickly that a reflection, that is often necessary, is not possible.

In this communication project of the Pau Costa Foundation on Wildland Fires and its surroundings, which we have given the name PCF CLIPS we try to communicate in a friendlier way by a fusion of image + music + text that we hope will reach the receivers in a calmer way that encourages reading and reflection.

The texts are by various authors, people who are recognized for their important contributions to the Forest Fire community and its environment, which through conferences, communications and interviews have made their knowledge available.

The drawings are from the fund, Art & Fire of the Pau Costa Foundation, also of various authors, remarkably Josep Serra Tarragón for his great contribution to the fund.

The music, which is royalty free, has been selected considering the objectives that are intended with this PCF CLIPS communication.

We hope you enjoy it.

PCF Team

PFC CLIPS, comunicació sobre #IIFF i el seu entorn

CLIPS_Youtube

En l’era de comunicació digital estem tots immersos en un flux constant de notícies, imatges i dades que moltes vegades passen tan veloçment que no és possible una reflexió, moltes vegades necessària.

En aquest projecte de comunicació de la Pau Costa Foundation sobre Incendis Forestals i el seu entorn, que li hem donat el nom de PCF CLIPS tractem de comunicar d’una manera més amable fusionant imatge+música+text que esperem arribi als receptors d’una forma més assossegada que inciti a la seva lectura i reflexió.

Els textos són d’autors diversos, persones reconegudes per les seves importants aportacions a la comunitat dels Incendis Forestals i el seu entorn, que a través de congressos, comunicacions, llibres i entrevistes han donat a conèixer els seus coneixements.

Els dibuixos són del fons d’Art & Fire de la Pau Costa Foundation, també d’autors diversos, destacant per la seva gran aportació a Josep Serra Tarragón.

La música, de lliure difusió, s’ha seleccionat considerant els objectius que es pretenen amb PCF CLIPS.

Esperem que ho gaudiu.

Equip de la PFC

PCF CLIPS, comunicación sobre #IIFF y su entorno

CLIPS_Youtube

En la era de comunicación digital estamos todos inmersos en un flujo constante de noticias, imágenes y datos que muchas veces pasan tan velozmente que no es posible una reflexión, muchas veces necesaria.

En este proyecto de comunicación de la Pau Costa Foundation sobre Incendios Forestales y su entorno, que le hemos dado el nombre de PCF CLIPS tratamos de comunicar de una forma más amable fusionando imagen+música+texto que esperamos llegue a los receptores de una forma más sosegada que incite a su lectura y reflexión.

Los textos son de autores diversos, persones reconocidas por sus importantes aportaciones a la comunidad de los Incendios Forestales y su entorno, que a través de congresos, comunicaciones, libros y entrevistas han dado a conocer sus conocimientos.

Los dibujos son del fondo de Art&Fire de la Pau Costa Foundation, también de autores diversos, destacando por su gran aportación a Josep Serra Tarragón.

La música, de libre difusión, se ha seleccionado considerando los objetivos que se pretenden con PCF CLIPS.

Podéis consultar todos los clips en el canal YouTube de la PCF:
https://www.youtube.com/user/PauCostaFoundation

Esperamos que lo disfrutéis.

Equipo de la PCF

Art&Fire – Incandescent Memories

Castellano / Català

Homenatge al GRAF anònim (2010) / Josep Serra
Homenatge al GRAF anònim (2010) / Josep Serra

The virtual exhibition INCANDESCENT MEMORIES from the artist Josep Serra i Tarragón (Tarragona, 1970) is inaugurated today. This collection is part of the project ‘Art & Fire’ from the Pau Costa Foundation, a project with the aim to disseminate art on forest fires started four years ago.

The collection is composed by 95 drawings inspired on ‘[…] my first perceptions, my drawings and the Horta de Sant Joan Fire in 2009 […]’ as he mentions in his biography. From today, we will show a drawing of the collection every day through our new media channels on Twitter, and once a week on Facebook. A part of the collection will also be exhibited during the 14th International Wildland Fire Safety Summit and the International Congress on Prescribed Fires taking place between the 31st of January and the 3rd of February of 2017 in Barcelona.

Josep Serra i Tarragón – Tarragona (1970)

I was born 46 years ago in a land where summer fires were perceived as a tragic and intriguing phenomena.

During those years (80-90), my retina was impregnated with yellow-orange, blue lights at dusk, distant spots and convective plumes of smoke filling the skies of the summer time.

Aircrafts loading at the port, the smell of burning wood, acoustic warnings for retardant dropping and men fighting the flames, all those things had an impact to me as a child and teenager.

At that time, I already used drawing as my artistic expression. I saw the world and its morphology in terms of colors, shades, patterns, spectra, perspectives, iterations, etc. rather than a logical and coherent system.

Later, as a doctor from the outside, and artist from the inside, I used mainly charcoal drawing to express my need for communication.

No one could have guessed that the dirt of charcoal in the drawing blocks would end up  connected to the origin: The fire.

It was the documentary “The Great Silence”, broadcasted on the Catalan TV in 2015, that  ignited the latent fuel hidden somewhere in my brain. The awe-inspiring stories told by the same firefighters from the Horta de Sant Joan Fire in 2009 that became the starting point of a growing interest on the dynamics of forest fires that I saw summer after summer as a child.

Although I had already drawn on this subject, my fascination on forest fires accelerated exponentially when I met some of the protagonists of the documentary: Marc Castellnou, Oriol Vilalta and Pepe Pallàs.

The number of artistic creations increased when I discovered that Pau Costa Foundation has an Art Fund (Art & Fire Project). At that moment, I had the strange feeling that this project was waiting for me since its inception.

My obsession with the magical and ancestral look of fires at night was evident from the colors used to illustrate fires, but also from the latest illustrations intending to communicate that there is more beyond the sadness of a burned forest. Apart from the formal beauty I perceived, the intention always was, and it remains, to show the vital continuity of our ecosystems naturally disturbed by the fire regimes.

Surely, without this prodigious encounter between my first perceptions, my drawings and the Horta de Sant Joan Fire in 2009, these creative combustion of products would had never emerged.

Cambrils, 6 Octubre 2016

Art&Fire – Memorias Incandescentes

Català / English

1-homenatge-al-graf-anonim-2010-copiar
Homenatge al GRAF anònim (2010) / Josep Serra

Hoy inauguramos la exposición virtual MEMORIAS INCANDESCENTES del artista y dibujante Josep Serra i Tarragón (Tarragona, 1970), en el marco del proyecto artístico y divulgativo ‘Art & Fire’ que la Pau Costa Foundation inició hace cuatro años.

Esta exposición virtual consta de 95 obras cedidas por el artista, e inspiradas en ‘[…] sus primeras observaciones ígneas, sus dibujos y el incendio de Horta (de Sant Joan) de 2009 […]’ como él mismo explica en su biografía. A partir de hoy, cada día os ofreceremos una de las obras que completan esta colección por Twitter, y un resumen semanal por Facebook. Una parte de las obras de esta colección se expondrán del 31 de enero al 3 de febrero de 2017 en Barcelona, durante el 14th International Wildland Fire Safety Summit y el Congreso Internacional sobre Fuego Prescrito.

Josep Serra i Tarragón – Tarragona (1970)

Hace 46 años nací en una tierra donde los fuegos de verano eran algo vivido como trágico y a la vez intrigante.

Durante aquellos años (80-90), mi retina se fue impregnando del color amarillo-naranja, de las luces azuladas al atardecer, de las incandescencias lejanas y de las columnas de humo convectivas que llenaban los cielos de mis veranos.

Los hidroaviones cargando en el puerto, el olor a madera ardiendo, los avisos acústicos de las descargas de retardante y los hombres luchando contra las llamas tenían que dejar, por fuerza, huella en un niño y adolescente.

En aquel entonces yo ya tenía mirada de arte en forma de dibujo. Veía el mundo como ahora en términos de morfología: tonalidades, sombras, patrones, espectros, perspectivas, iteraciones, etc. y no piezas de un sistema lógico y coherente.

Mucho más tarde, médico por fuera, dibujante por dentro, usé el carbón como técnica principal de expresión de mi necesidad de comunicación.

Nadie habría sospechado que aquel carbón con que ensuciaba los nítidos bloques de dibujo tendría una conexión con su origen: El Fuego.

Fue la visión del documental emitido en el Canal 33 en 2015: “El Gran Silencio”, el que sería la fuente de ignición de un combustible latente escondido en algún rincón de mi cerebro. Las sobrecogedoras historias en primera persona narradas por los bomberos en Horta de Sant Joan, se convertirían en el punto de partida de un interés creciente sobre la dinámica de los incendios forestales que yo había presenciado cada verano.

Aunque ya había dibujado sobre esta temática, mi obsesión se aceleró de forma exponencial después del contacto establecido con algunos de los protagonistas del documental: Marc Castellnou, Oriol Vilalta y Pepe Pallàs.

Mi obra fue creciendo a medida que descubrí que la Fundación Pau Costa  disponía de un Fondo de Arte (Art & Fire), y provocó en mí una extraña sensación, como si aquel proyecto en marcha me hubiera estado esperando desde su creación.

Mi obsesión por la mágica visión ancestral de los incendios nocturnos quedó patente en los múltiples pasteles, pero también las últimas ilustraciones se aliñaron con un cierto sentido de comunicar que hay un más allá de la tristeza que pueda inducir un bosque quemado. Aparte de la belleza formal que yo encontraba, cabe decir que la intención era y es mostrar la vertiente esperanzadora y de continuidad vital que tienen nuestros ecosistemas perturbados naturalmente por los regímenes de incendios.

A buen seguro, sin este encuentro prodigioso entre mis primeras observaciones ígneas, mis dibujos y el incendio de Horta de 2009, nunca hubieran aflorado en mí estos productos de combustión creativa.

Cambrils, 6 de octubre de 2016

 

Art&Fire – Memòries Incandescents

Castellano / English

Homentage al GRAF anònim (2010) / Josep Serra

Avui inaugurem l’exposició virtual MEMÒRIES INCANDESCENTS de l’artista i dibuixant Josep Serra i Tarragón (Tarragona, 1970) en el marc del projecte artístic i divulgatiu ‘Art & Fire’ que la Pau Costa Foundation va iniciar fa quatre anys.

Aquesta exposició consta de 95 obres cedides per l’artista, i inspirades en ‘[…] les seves primeres visions ígniques, els seus dibuixos i en l’incendi d’Horta (de Sant Joan) al 2009 […]’ com ell mateix explica en la seva biografia. A partir d’avui, cada dia us oferirem una de les obres que completa aquesta col·lecció per Twitter, i un resum setmanal per Facebook. Una part de les obres d’aquesta col·lecció s’exposaran del 31 de gener al 3 de febrer de 2017 a Barcelona en el marc del 14th International Wildland Fire Safety Summit i el Congrés Internacional sobre Foc Prescrit.

Josep  Serra  i Tarragón  – Tarragona (1970)

Fa   46  anys vaig  néixer  en una  terra  on  els focs  d’estiu eren quelcom  viscut  com a tràgic  i  alhora intrigants.

Durant  aquells   anys (80-90),  la   meva   retina  es va  anar impregnant  de color  groc-taronja, llums  blavoses  al  capvespre, incandescències llunyanes  i columnes  de fum  convectives  que omplien  els  cels  dels  meus  estius.

Els  hidros carregant al  port , l’olor  a fusta cremant, els  avisos  acústics  de  les descàrregues de retardant  i  homes  lluitant  contra les flames havien per la força,  de deixar empremta en un  infant i adolescent.

Per  aquell  temps jo  ja  tenia mirada d’art en  forma  de  dibuix. Veia  el món  com  ara  en termes  de  morfologia: tonalitats, ombres, patrons, espectres,  perspectives, iteracions…etc  i no pas peces   d’un sistema  lògic i coherent.

Molt  més  tard, metge  per  fora, dibuixant  per  dins, vaig  usar  el carbó  com a tècnica  principal  d’expressió  de  la  meva  necessitat de comunicació.

Ningú  hauria  sospitat  que  aquell carbó  amb que embrutava els nítids blocs de dibuix tindria  una connexió  amb l’origen:  El Foc.

Va  ser  la  visió  del  documental  emès  al  Canal 33   el  2015: “El  Gran  Silenci”  , el qui  seria  la  font d’ignició  d’un  combustible  latent amagat  a  algun  racó  del meu cervell. Les  colpidores històries  en primera  persona  narrades   pels bombers  a  Horta de Sant Joan, esdevindrien el  punt de partida  d’un interès  creixent  sobre la  dinàmica  dels  incendis  forestals  que  jo havia  presenciat cada  estiu.

Tot i que ja  havia  dibuixat sobre  aquesta  temàtica, la  meva  dèria  es va accelerar  de forma exponencial  amb el  contacte  establert  amb alguns  dels protagonistes del  documental: Marc   Castellnou, Oriol  Vilalta i Pepe  Pallàs

La meva  obra  va  anar  creixent  a  mesura  que  vaig  descobrir que  la  Fundació  Pau  Costa  Alcubierre  disposava d’un  Fons  d’Art (Art & Fire), i va provocar  en mi una estranya  sensació  de com  si aquell  projecte  en marxa m’hagués  estat  esperant des de  la  seva creació.

La  meva  obsessió  per la màgica  visió ancestral  dels  incendis  nocturns  va quedar  patent  en  els  múltiples pastels , però  també   les darreres il·lustracions es varen  amanir  amb un cert  sentit de  comunicar  que hi ha  més enllà  de  la tristor  que pugui induir un bosc cremat. A banda  de la bellesa formal  que jo hi trobava,  val a  dir que  la  intenció era i és mostrar  la  vessant  esperançadora  i de continuïtat vital  que tenen  els  nostres ecosistemes pertorbats naturalment  pels  règims d’incendis.

De ben  segur,  sense  aquest encontre prodigiós  entre les meves primeres visions ígniques ,  els meus  dibuixos i l’incendi  d’Horta  al  2009, mai  haguessin aflorat  aquestes productes de  combustió creativa.

Cambrils,  6  d’octubre  de  2016  

 

 

Gemma Vila hace una donación de un cuadro para el proyecto Art&Fire inspirado en el documental de “El Gran Silenci”

Quadre_Horta

Cuadro de Gemma Vila. Fuego en Horta de Sant Joan. (Homenaje a los cinco bomberos fallecidos: Pau, Jordi, Jaume, Ramon y David)

 

Toda la historia comenzó durante el visionado del documental de TV3 “El Gran Silenci”, con el que mis padres y yo nos quedamos muy impresionados e impactados ante unas imágenes que, especialmente a mí, me quedaron bien grabadas. Al día siguiente yo tenía clase de pintura con mi profesora Montse Llavina, y le dije que no quería trabajar ni Menorca (que es la que más me inspira), ni marinas, ni paisajes, ni pintura de otoño ni ninguna otra forma de ejercicio.

Como lo tenía bien pensado, yo con mis manos y ella con sus ojos, conseguimos plasmar en una pintura, todas las imágenes interiores y las sensaciones que había guardado. En general trabajamos para pequeñas series del mismo tema, dos o tres, y así podemos observar, comparar y elegir la mejor, pero en esta ocasión fue una única pintura, espontánea y directa, tal como lo había imaginado. (Gemma Vila, autora del cuadro)

———————–

Tota la història va començar amb el documental de TV3 “El Gran Silenci” , amb el qual els meus pares i jo ens vàrem quedar molt impressionats i impactats davant d’unes imatges que, especialment a mi, em van quedar ben gravades. L’endemà mateix jo tenia classe de pintura amb la meva professora Montse Llavina, i li vaig dir que no volia treballar ni Menorca (que és la que més m’inspira), ni marines, ni paisatges, ni pintura de tardor ni cap altra forma d’exercici.

Com que ho tenia ben pensat, jo amb les meves mans i ella amb els seus ulls, vàrem aconseguir plasmar en una pintura, totes les imatges interiors i les sensacions que havia guardat. En general treballem per petites sèries del mateix tema, dues o tres, i així podem observar, comparar i escollir la millor, però en aquesta ocasió va ser una única pintura, espontània i directa, tal com l’havia imaginat. (Gemma Vila, autora del cuadro)

———————–

Notas biográficas / Notes biogràfiques

Gemma VILA SERRA

  • Nascuda a ARENYS de MAR (el Maresme) el 10.12.1971
  • Escolaritzada a l’Escola Nau (laica i cooperativa) de Premià de Mar
  • Seguiment de l’escolarització al GEM (pedagogia activa) de Mataró
  • IES Tres Turons d’Arenys de Mar fins el 1989
  • Greu accident de motocicleta el juliol de 1989, tres mesos a la UCI i sis mesos a l’Hospital Germans Trias i Pujol “Can Ruti”, Badalona
  • Seqüeles greus: anòxia cerebral, amputació de la cama dreta i serioses dificultats de visió i de moviment
  • Rehabilitació neurològica intensiva dins tot el ventall de possibilitats
  • 1998-2001 cursa estudis a l’Escola d’Educació Especial Pont del Dragó (Ajuntament de Barcelona, formació professional)
  • Adquisició d’un equip informàtic adaptat, PC amb programa sonor incorporat, teclat especial i programa de lectura. Treball continuat de redescoberta de les arts plàstiques i de l’escriptura (classes particulars)
  • Participació en exposicions col·lectives com la Trobada de creadors locals de Caldes d’Estrac, quatre convocatòries consecutives
  • 2009, setembre. Primera Exposició personal de pintures a Caldes d’Estrac (casa particular al  carrer Major, 19, Caldes)
  • Ha escrit una sèrie de relats curts que formen un Recull de 7 contes . Agnès serà la seva primera novel·la, el primer llibre editat
  • 2010, abril. La novel·la Agnès és novetat de Sant Jordi a la parada de l’Associació de dones per la Igualtat a la parada d’Arenys de Mar
  • 2010, maig. Presentació d’Agnès a Caldes d’Estrac (EPEC / La fabriqueta) amb el suport de la Biblioteca municipal “Can Milans”
  • 2011, abril. Convidada a la Biblioteca “Marina Clotet” de Barcelona en qualitat d’ex-alumna, a la festa de Sant Jordi per presentar el seu llibre Agnès als alumnes de l’Escola d’E. E. Pont del Dragó
  • Escriu un nou relat que porta el títol: LUESIA, relat medieval (edició informàtica en versió catalana i castellana)
  • 2011, desembre. Lectura escenificada dels seus dos “Contes d’hivern” a la Biblioteca municipal “Can Milans” de Caldes, a càrrec de l’actriu Verònica Bas amb la col·laboració d’Ariadna Artigas Loire (7 anys)
  • 2012, maig. Es tanca el cicle d’Agnès amb la seva presentació a la Sala d’actes de la Biblioteca d’Arenys de Mar, dins del marc de l’Exposició dels alumnes de l’Escola de pintura de Montserrat Llavina; hi participa amb quatre obres. Dins de l’Exposició, lectura dramatitzada de fragments del llibre a càrrec de l’actriu Gemma Sangerman.
  • 2012-2014, segueix polint Egipte, el seu projecte de narrativa en curs.
  • 2012-2014, treballa amb regularitat amb la seva professora de pintura Montserrat Llavina.
  • 2014, setembre. Exposició de pintures al C.C. Calisay d’Arenys de Mar i presentació del seu nou llibre: Egipte. La misteriosa ciutat soterrada

Malgrat la cadira de rodes i les dificultats, ha fet viatges per Espanya, Marroc, Itàlia (Toscana) i Àustria (Tirol). Té dos espais geogràfics de predilecció: l’illa de Menorca (durant els darrers anys hi fa una petita estada cada estiu) i Egipte (que encara no coneix).

Primeras Obras de Arte cedidas a la FPC

El proyecto Art&Fire empieza a dar sus frutos!

En los últimos meses, diversos artistas, dibujantes e ilustradores han participado en el proyecto Art&Fire realizando varias obras que podéis consultar en la GALERIA DE OBRAS CEDIDAS DEL PROYECTO ART&FIRE. Os animamos a qué les echéis un vistazo y dejéis comentarios y opiniones de las obras! Seguro que sus autores os lo agradecerán!

Os recordamos que en la web de la FPC encontraréis las bases para participar en el proyecto Art&Fire, así como los objetivos del proyecto y las cartas para hacer la mayor difusión posible.

Queremos aprovechar esta publicación para agradecer a las personas que de manera altruista están colaborando en la imagen de la FPC, ya que ni la programación ni el diseño de la nueva web hubiera sido posible sin sus concimientos! Gracias!