JC: Incendi de Rocallaura

Facebooktwitterlinkedin
Autores: Helena Ballart i Núria Prat, Pau Costa Foundation.

El passat 17 de juny va tenir lloc una jornada amb els veïns de Rocafort de Vallbona per veure de primera mà i debatre diferents temàtiques relacionades amb l’incendi de Rocallaura de juny i juliol de 2016. Per a la jornada vàrem comptar amb Bombers de la Generalitat, alguns d’ells que varen treballar en el mateix incendi i també experts en ecologia del foc; experts en comunicació i gestió d’emergències a través dels infants i adolescents (projecte CUIDAR); experts en experiències de bones pràctiques en gestió forestal en altres territoris, a l’Empordà (projecte de la Fundació Carasso de Viabilitat productiva, alimentària i ambientalment multifuncional de la carn de pastura en àrees prioritàries de prevenció d’incendis forestals – SILVOPASTURA PRESCRITA) i a Terres de l’Ebre ens van acompanyar membres del Consorci de la Serra de Llaberia.

Durant la jornada es varen debatre diversos coneixements de la comunitat d’incendis que considerem important que arribin a la població.

JC ROCALLAURA_001

Com poden ajudar els veïns durant l’incendi?

Es bàsic procurar no obstruir els camins d’accés a l’incendi, i si hi ha pagesos amb tractor poden ajudar llaurant zones concretes per crear discontinuïtats de vegetació, que faran de barreres dificultant la propagació del foc. Es creen així zones on els bombers poden efectuar i ancorar maniobres d’extinció.

És d’esperar que els pagesos que viuen a la zona de l’incendi vagin a protegir les seves propietats o les dels seus veïns, i els pagesos amb tractors que arribin d’altres zones properes del territori vagin al punt de trànsit on els Bombers els destinarà a una zona de treball.

Com conscienciar a la població?

Tot i que cada cop es coneixen més les mesures a prendre abans de l’incendi, en general se’n parla després, això és un fet, aprofitar el post-incendi com a oportunitat per la participació, com expliquen des del projecte CUIDAR. A partir del coneixement del procés natural dels incendis, en aquest cas, la població conjuntament amb els experts, busquen propostes per contribuir a ajudar a la comunitat, i es planteja com comunicar-les a la resta de la societat.

Des de CUIDAR ens expliquen que per connectar amb els desastres, aquests s’han de visualitzar, amb l’ajuda de persones que ho han viscut, i visitant l’escenari pot ser una bona manera. Desastre no des del punt de vista ecològic, sinó encarat a temes de protecció civil, per tal de reforçar d’autoprotecció i la resiliència de la societat. Des del projecte CUIDAR han comprovat que hi ha un interès en treballar la por emocional d’estar sols durant l’incendi. És clau treballar la gestió emocional, fer-ho a través d’hipòtesis i donar pautes de què fer durant el foc, perquè en aquests moments hi ha la possibilitat de perdre el sentit comú. D’entrada la societat pot semblar passiva, però si se senten més protagonistes volen col·laborar.

JC ROCALLAURA_002

Es recomana talar els arbres després de l’incendi?

En una zona cremada es recomana no tallar els arbres cremats, ja que donen l’ombra i la protecció que propicia la regeneració natural dels nous arbres. Els troncs cremats en peu funcionen com a reservori de fauna, augmentant la biodiversitat de la zona. A més els arbres vius, però també els morts en peu, actuen com a fixadors de  carboni, així s’evita que el carboni desaparegui de l’ecosistema i quedi fixat.

Un bosc com el que es va cremar és com un geriàtric, un bosc envelliut on es fa difícil arreglar els problemes, en canvi el regenerat que surt després de l’incendi, és com una llar d’infants, on hi ha molt futur per endavant alhora de millorar el paisatge amb un bosc amb més riquesa i biodiversitat. A través de la gestió forestal es pot començar a crear un bosc resistent al pas dels incendis forestals. Hem de donar valor a aquests boscos joves, i no només als boscos adults o vells.

En aquest cas el foc actua com a pertorbació natural de renovació de la massa forestal donant la oportunitat a la millora d’aquesta. Després d’un incendi les cendres són una font de nutrients pel sòl, i el carbonet que resta al sòl, és carboni per se queda emmagatzemat de manera més estable a l’ecosistema (essent la forma més recalcitrant).

JC ROCALLAURA_003

Quines pràctiques silvícoles es poden fer per adaptar el bosc al pas del foc alhora que s’activa l’economia?

Els pagesos antigament tenien clar quins arbres tallaven per fer llenya, els més prims, perquè per tallar un arbre gran amb una destral es necessita molt esforç, per tant, a no ser que necessitessin un gran tronc, solien fer el que en silvicultura s’anomena aclarida baixa, on no hi ha problemes de descapitalització del bosc.

Aquesta idea anterior lligada a l’aprofitament de biomassa com eina per a gestió forestal, no es pas contradictòria, sinó que està en sintonia. No s’ha de descapitalitzar el bosc tallant els arbres més grans, sinó que tal com feien antigament, s’han de treure els més prims per tal de mantenir un bosc més resistent al pas del foc. Aquestes pràctiques a escala local ajuden a donar valor i incentivar l’economia local.

Una altra manera d’activar l’economia local, és re-introduir ramats al bosc, això era una pràctica comuna que s’ha abandonat. Un bon exemple és a l’Empordà, on es treballa amb el projecte de Viabilitat productiva, alimentària i ambientalment multifuncional de la carn de pastura en àrees prioritàries de prevenció d’incendis forestals – SILVOPASTURA PRESCRITA per tal de donar valor a la carn de xai procedent de ramats que han pasturat en punts estratègics de gestió (PEG) dissenyats pels cossos d’extinció i els planificadors del territori per disminuir el potencial de l’incendi, reduint el risc i el número d’Ha cremades. Gràcies a la reducció de la càrrega de combustible en aquestes zones, disminueix la intensitat del foc, i els bombers poden treballar-hi de forma més eficaç. Aquest projecte de la Fundació CARASSO treballa amb tots els agents implicats del territori en tema de prevenció i extinció d’incendis, així com amb pastors i el gremi de carnissers per tal de crear una distinció per aquesta carn que “apaga incendis”.

En zones turístiques és més factible revaloritzar el valor de la carn, però en zones com Rocallaura es fa més difícil. seria més efectiu que la Unió Europea a través d’una directiva apliqui mesures fiscals com la reducció o eliminació de l’IVA d’aquests productes, així el benefici seria més directe.

JC ROCALLAURA_004

Més informació:

JC: La ecología del fuego en los incendios de Rocallaura (Lleida) Junio-Julio de 2016

TV3 Telenotícies 17/06/2017 – minut 16:35

Facebooktwitterlinkedin

Autor: Pau Costa Foundation

La Fundación de Ecología del Fuego y Gestión de Incendios Pau Costa Alcubierre (PCF) tiene la ambición de ser una plataforma de información en gestión de los incendios forestales, a la vez que un instrumento de difusión e investigación en la ecología del fuego.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *