Art&Fire – Memòries Incandescents

Facebooktwitterlinkedin

Castellano / English

Homentage al GRAF anònim (2010) / Josep Serra

Avui inaugurem l’exposició virtual MEMÒRIES INCANDESCENTS de l’artista i dibuixant Josep Serra i Tarragón (Tarragona, 1970) en el marc del projecte artístic i divulgatiu ‘Art & Fire’ que la Pau Costa Foundation va iniciar fa quatre anys.

Aquesta exposició consta de 95 obres cedides per l’artista, i inspirades en ‘[…] les seves primeres visions ígniques, els seus dibuixos i en l’incendi d’Horta (de Sant Joan) al 2009 […]’ com ell mateix explica en la seva biografia. A partir d’avui, cada dia us oferirem una de les obres que completa aquesta col·lecció per Twitter, i un resum setmanal per Facebook. Una part de les obres d’aquesta col·lecció s’exposaran del 31 de gener al 3 de febrer de 2017 a Barcelona en el marc del 14th International Wildland Fire Safety Summit i el Congrés Internacional sobre Foc Prescrit.

Josep  Serra  i Tarragón  – Tarragona (1970)

Fa   46  anys vaig  néixer  en una  terra  on  els focs  d’estiu eren quelcom  viscut  com a tràgic  i  alhora intrigants.

Durant  aquells   anys (80-90),  la   meva   retina  es va  anar impregnant  de color  groc-taronja, llums  blavoses  al  capvespre, incandescències llunyanes  i columnes  de fum  convectives  que omplien  els  cels  dels  meus  estius.

Els  hidros carregant al  port , l’olor  a fusta cremant, els  avisos  acústics  de  les descàrregues de retardant  i  homes  lluitant  contra les flames havien per la força,  de deixar empremta en un  infant i adolescent.

Per  aquell  temps jo  ja  tenia mirada d’art en  forma  de  dibuix. Veia  el món  com  ara  en termes  de  morfologia: tonalitats, ombres, patrons, espectres,  perspectives, iteracions…etc  i no pas peces   d’un sistema  lògic i coherent.

Molt  més  tard, metge  per  fora, dibuixant  per  dins, vaig  usar  el carbó  com a tècnica  principal  d’expressió  de  la  meva  necessitat de comunicació.

Ningú  hauria  sospitat  que  aquell carbó  amb que embrutava els nítids blocs de dibuix tindria  una connexió  amb l’origen:  El Foc.

Va  ser  la  visió  del  documental  emès  al  Canal 33   el  2015: “El  Gran  Silenci”  , el qui  seria  la  font d’ignició  d’un  combustible  latent amagat  a  algun  racó  del meu cervell. Les  colpidores històries  en primera  persona  narrades   pels bombers  a  Horta de Sant Joan, esdevindrien el  punt de partida  d’un interès  creixent  sobre la  dinàmica  dels  incendis  forestals  que  jo havia  presenciat cada  estiu.

Tot i que ja  havia  dibuixat sobre  aquesta  temàtica, la  meva  dèria  es va accelerar  de forma exponencial  amb el  contacte  establert  amb alguns  dels protagonistes del  documental: Marc   Castellnou, Oriol  Vilalta i Pepe  Pallàs

La meva  obra  va  anar  creixent  a  mesura  que  vaig  descobrir que  la  Fundació  Pau  Costa  Alcubierre  disposava d’un  Fons  d’Art (Art & Fire), i va provocar  en mi una estranya  sensació  de com  si aquell  projecte  en marxa m’hagués  estat  esperant des de  la  seva creació.

La  meva  obsessió  per la màgica  visió ancestral  dels  incendis  nocturns  va quedar  patent  en  els  múltiples pastels , però  també   les darreres il·lustracions es varen  amanir  amb un cert  sentit de  comunicar  que hi ha  més enllà  de  la tristor  que pugui induir un bosc cremat. A banda  de la bellesa formal  que jo hi trobava,  val a  dir que  la  intenció era i és mostrar  la  vessant  esperançadora  i de continuïtat vital  que tenen  els  nostres ecosistemes pertorbats naturalment  pels  règims d’incendis.

De ben  segur,  sense  aquest encontre prodigiós  entre les meves primeres visions ígniques ,  els meus  dibuixos i l’incendi  d’Horta  al  2009, mai  haguessin aflorat  aquestes productes de  combustió creativa.

Cambrils,  6  d’octubre  de  2016  

 

 

Facebooktwitterlinkedin

Autor: Pau Costa Foundation

La Fundación de Ecología del Fuego y Gestión de Incendios Pau Costa Alcubierre (PCF) tiene la ambición de ser una plataforma de información en gestión de los incendios forestales, a la vez que un instrumento de difusión e investigación en la ecología del fuego.

3 opiniones en “Art&Fire – Memòries Incandescents”

    1. El plaer es mutu
      El dibuix permet expressar quelcom que inclus pot ser tabu per la majoria de la societat . L’art sol atenuar-ho tot i en aquest cas descontextualitzar que EL FOC en general es moralment com l’univers: NEUTRAL.
      Una columna de fum o un pirocumul son d’un bellesa bestial. No ens ha d’espantar reconeixer-ho. Han estat milenis entre nosaltres. La meva contribucio a la PCF es just pensar que fins i tot el foc forestal pot inspirar a un artista. El que hem d’evitar o minimitzar la societat son els nous incendis fora del seu regim habitual i de la capacitat d’extinció que sempre haviem tingut. Aixi jo veig jo… Pero podria anar errat clar…
      Pep Serra

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *